dimarts, 26 de gener del 2010

JACINT VERDAGUER (poeta català)- ODA A BARCELONA. Folgueroles (La Plana de Vic) 1845- Vil.la Joana (Vallvidrera) 1902

Quan a la falda et miro de Montjuïc seguda,                                      ODA A BARCELONA
Cuando te miro en la falda de Montjuïc sentada,                                       Jacint Verdaguer
                                                                            

m'apar veure't als braços d'Alcides gegantí
me parece verte en los brazos del gigantesco Alcídes,

que per guardar sa filla del seu costat nascuda
que por proteger a la hija de su costado nacida

en serra transformant-se s'hagués quedat aquí.
transformándose en sierra se hubiese quedado aquí.



I al veure que traus sempre rocam de ses entranyes
Y al ver que siempre sacas rocas de sus montañas5

per tos casals, que creixen com arbres amb saó,
para tu caserío que crecen cual árboles en sazón,

apar que diga a l'ona i al cel i a les muntanyes:
parece que le diga a las olas y al cielo y a las montañas:

-Mirau-la; os de mos ossos, s'és feta gran com jo!- [2]
-Miradla; carne de mi carne y ya tan mayor!



Perquè tes naus, que tornen amb ales d'aureneta,
Para que tus naves, que vuelven con alas de golondrina,

vers Cap-del-Riu, en l'ombra no es vagen a estellar, 10
hacia el Cap-del-Riu, a la sombra no vayan a encallar,

ell alça tots los vespres un far amb sa mà dreta
él levanta todas las noches un faro con su mano derecha

i per guiar-les entra de peus dintre la mar.
y por guiarlas entra andando en el mar.



La mar dorm a tes plantes besant-les com vassalla
El mar duerme a tus plantas besándolas cual vasalla

que escolta de tos llavis lo còdic de ses lleis,
que escucha de tus labios el código de sus leyes

i si li dius enrere! fa lloc a ta muralla
y si dices atrás, hace sitio a tu muralla

com si Marquets i Llanzes encara en fossen reis.
como si Marquets y Llanzes aún fuesen reyes.


Al nàixer amazona, de mur te coronares,
Al nacer amazona, de murallas te coronaste

mes prompte ta creixença rompé l'estret cordó;
más pronto tu crecimiento rompió el estrecho cordón;

tres voltes te cenyires, tres voltes lo trencares,
tres veces te lo ceñiste, tres veces lo rompiste,

per sobre el clos de pedra saltant com un lleó. 20
saltando por encima del recinto de piedra como un león.



 Per què lligar-te els braços amb eix cinyell de torres?
¿Por qué atarte los brazos con ese cinto de torres?

no escau a una matrona la faixa dels infants;
no cuadra a una matrona la faja de los niños;

més val que l'enderroques d'un colp de mà i esborres;
es mejor que las derribes de un manotazo y las borres;

muralles vols ciclòpees? Déu te les da més grans.
¿Ciclópeas murallas quieres? Dios te las da mejores.



Déu te les da d'un rengle de cimes que et coronen,
Dios te las da de una hilera de cimas que te coronan, 25

gegants de la marina dels de muntanya al peu,
gigantes de la marina de los de montaña al pie,

que ferms de l'un a l'altre les aspres mans se donen,
que firmes de uno en otro, las ásperas manos se dan,

formant a tes espatlles un altre Pirineu.
formando en tus hombros un nuevo Pirineo.



Amb Montalegre encaixa Noupins; amb Finestrelles,
Con Montealegre encaja Nou-pins; con Finestrelles,

Olorda; amb Collcerola, Carmel y Guinardons; 30
Olorde; con Collserola, Carmel y Guinardons;

los llits dels rius que seguen eix mur són les portelles;
los lechos de los rios que siegan ese muro son las puertas;

Garraf, Sant Pere Martri i Montgat, los torreons.
Garraf, Sant Pere Mártir y Montgat, los torreones.



L'alt Tibidabo, roure que sos plançons domina,
El alto Tibidabo, roble que a sus plantones domina,

és la superba acròpolis que vetlla la ciutat;
es la soberbia acrópolis que vela  la ciudad;

l'agut Montcada, un ferro de llança gegantina 35
el agudo Montcada, un hierro de lanza gigantesca

que una nissaga d'hèroes clavada allí ha deixat. [3]
que una estirpe de héroes allí clavada dejó.



Ells sien, ells, los termes eterns de tos eixamples;
Sean ellos los eternos términos de tus ensanches;

dels rònecs murs a trossos fes-ne present al mar,
los ruinosos muros ofrécelos, a pedazos, al mar,

a on d'un port sens mida seran los braços amples

en donde de un puerto sin medida serán los anchos brazos

que el  puguen amb sos boscos de naus empresonar. 40
que puedan sus bosques de naves aprisionar.



Com tu devoren marges i camps, i es tornen pobles
Como tú devoran ribazos y campos y se tornan  pueblos

los masos que et rodegen, ciutats los pagesius,
las alquerías que te rodean, ciudades los caseríos,

com nines vers sa mare corrent a passos dobles;
como niñas a sus madres corriendo a grandes pasos;

a  qui duran llurs aigües sinó a la mar, los rius?
¿a dónde llevarán sus aguas los ríos, sino al mar?



I creixes i t'escampes: quan la planícia et manca, 45
Y creces y te derramas: cuando la planicie te falta,

t'enfiles a les costes doblant-te a llur jaient;
creces por las laderas amoldándote a sus vertientes;

en totes les que et volten un barri teu s'embranca,
en todas las que te rodean un barrio tuyo se esparce,

que, onada sobre onada, tu amunt vas empenyent.
que, ola tras ola, hacia arriba  tú vas empujando



Geganta que tos braços avui cap a les serres estens,
Gigantes que hacia la serranía hoy tus brazos extiendes,

quan hi arribis demà, doncs què faràs? 50
tiendes, cuando allí llegues mañana, ¿qué harás?

faràs com heura immensa que, ja abrigant les terres,
harás como una inmensa hiedra, que abrigando las tierras

puja a cenyir un arbre del bosc amb cada braç.
sube a ceñir un árbol del bosque con cada brazo.



 Veus a ponent estendre's un prat com d'esmeralda?
¿Ves extenderse a poniente un prado de esmeralda?

un altre Nil lo forma de ses arenes d'or,
Otro Nilo lo forma con sus arenas de oro,

a on, si t'estreteja de Montjuïc la falda, 55
donde, si no te basta la falda de Montjuïch,

podríen eixamplar-se tes tendes i ton cor.
podrían ensancharse tus tiendas y tu corazón.



Aquelles verdes ribes florides que el sol daura,
Aquellas verdes riberas floridas que dora el sol,

Sant Just Desvern que ombregen los tarongers i pins,
Sant Just Desvern al que sombrean naranjos y pinos,

de Valldoreix los boscos, de Hebron i de Valldaura,
los bosques de Valldoreix, Hebrón y Valldaura,

teixeixen ta futura corona de jardins. 60
tejen tu futura corona de jardines.



 I aqueix esbart de pobles que viuen en la costa?
¿Y ésa bandada de pueblos que viven en la costa?

son nimfes catalanes que et vénen a abraçar,
Son ninfas catalanas que vienen a abrazarte,

gavines blanquinoses que el vent del segle acosta
blancas gaviotas que el viento del siglo acerca

perquè amb tes ales d'áliga les portes a volar. [4]
para que con tus alas de águila las enseñes a volar.



La Murta, un jorn, la Verge del Port, la Bonanova 65
Un día la Murtra, la Verge del Port, la Bonanova

seran tos temples, si ara lo niu de tos amors:
serán tus templos, si son ahora el nido de tus amores:

los Agudells, en blanca mudant sa verda roba,
los Agudells, mudando en blanco su verde ropaje,

abaixaran ses testes per ser tos miradors.
inclinarán sus cabezas para ser tus miradores.



Junyits besar voldrien tos peus amb ses onades,
Uncidos querrían besar tus pies con sus olas,

esclaus de ta grandesa, Besòs i Llobregat, 70
esclavos de tu grandeza, Besós y Llobregat,

i ser de tos reductes troneres avançades
y ser de tus reductos avanzadas troneras

los pits de Catalunya, Montseny i Montserrat.
los pechos de Catalunya, Montseny y Montserrat.



Llavors, llavors al témer que els vols per capsalera,
Entonces, temiendo entonces que los quieras por cabecera,

girant los ulls als Alpes lo Pirineu veí
volviendo los ojos a los Alpes, el Pirineo vecino

demanarà, aixugant-se la blanca cabellera, 75
preguntará, secándose la blanca cabellera,

si la París del Sena s'es trasplantada aquí.
si el París del Sena, aquí se transplantó.



-Nó, -respondrà ma pàtria, -de mi i la mar és filla;
-No, -responderá mi patria, -de mi y la mar es hija;

d'un bes de ses onades, com Venus, m'ha nascut;
de un beso de sus olas, como Venus, me ha nacido;

per això totes les aigües digueren-li pubilla,
por éso todas las aguas dijéronle pubilla,

per això totes les terres pagaren-li tribut. 80
por éso todas las tierras pagáronle tributo.



Per això da ducs a Athenas y Comtes á Provença,
por éso de duques en Atenas y Condes en Provenza

i per bandera a Espanya da un tros del seu penó:
y por bandera da un trozo de la suya a España:


per això ni un peix se veia dintre la mar immensa
por éso, no se veía ni un pez en la mar inmensa

sens dur al dors grabades les Barres d'Aragó.
sin llevar al dorso gravades las Barras de Aragón.



Per això fou sempre l'astre d'Orient per les Espanyes: 85
Por éso fue siempre astro de Oriente para las Españas:

amb una mà hi posava de Guttenberg lo flam,
con una mano ponía de Guttenberg el flan,


carrils de ferro amb l'altra; i, un fill de ses entranyes (1)
carriles de hierro con la otra; y un hijo de sus entrañas

fou qui primer va prendre per missatger lo llamp.
fue quien primero tomó por mensajero al relámpago.



Sos peus dintre l'escuma, son front en ple migdia,
Sus pies dentro la espuma, su frente en pleno mediodía,

mireu-la allà jaienta si n'és d'hermosa i gran; 90
miradla allá yacente lo hermosa y grande que es;

apar, oh Catalunya, ton geni que somnia
parece, oh Catalunya, tu genio que sueña

les glòries que passaren, les glòries que vindran. [5]
las glorias que pasaron, las glorias que vendrán.



Mireu-la: santa Eulàlia l'abriga amb sa bandera,
Miradla: santa Eulalia la abriga con su bandera,

sant Jordi la defensa de l' infernal dragó,
Sant Jordi la defiende del infernal dragón,

i guia, quan rescata captius, sa nau velera, 95
y guía, cuando rescata cautivos, su nave velera,

apareixent pels aires l'Estel de Cervelló (2).
apareciendo por los aires la Estrella de Cervelló.



La volten de sos hèrois les bèliques imatges,
La rodean de sus héroes las bélicas imágenes,

los Ataulfos, Jofres, Borrells y Berenguers,
los Ataulfos, Jofres, Borrells y Berenguers,

Ramon lo de l'espasa, Ramon lo dels Usatges
Ramón de la espada, Ramón de los Usos

i arrossegant sa túnica de dol los Fivallers. 100
y arrastrando su túnica de duelo los Fivallers.



Per Barcelona Balmes deixá del Ter les ribes
Por Barcelona Balmes dejó del Ter las riberas

com àliga novella quan aixecava el vol:
como águila principiante cuando alzaba el vuelo:

en ella trau del marbre Campeny imatges vives,
en ella saca del mármol Campeny imágenes vivas,

i pasta en sa paleta Fortuny la llum del sol.
y pasta en su paleta Fortuny la luz del sol.



D'aquí Roger de Lluria sortia, al vent de glòria 105
De aquí Roger de Llúria salía, al viento de gloria

movent ses naus les ales com un esbart d'aucells;
moviendo sus naves las alas como una bandada de pájaros;

jamai, jamai lluitaren sense cantar victòria;
jamás, jamás lucharemos sin cantar victoria;

sovint dugueren presos rosaris de vaixells.
a menudo llevaran presos rosarios de barcos.



Aquí Don Joan d'Austria les àncores aferra,
Aquí Don Joan d'Austria las anclas aferra,

duent-li de Lepanto llorers: allí Colon, 110
llevándole de Lepanto laureles: allí Colón,

tornant d'aquell viatge que duplicà la terra,
volviendo de aquel viaje que dobló la tierra,

als peus dels Reis catòlics fèu rodolar un món.
a los pies de los Reyes católicos hizo rodar un mundo.



De Bellesguard li resten perfums; de les despulles
De Bellesguard le quedan perfumes, de los restos

del rusc de Valldonzella, perfums y dolça mel.
del panal de Valldoncella, perfumes y dulce miel.

Entre tallers i fàbriques té campanars i agulles,  115
Entre talleres y fábricas tiene campanarios y agujas,

com dits que entre boirades de fum signen lo cel.
como dedos que entre neblinas de humo firman el cielo.



Com dos soldats que hi resten d'una legió romana,
Como dos soldados que quedan de una legión romana,

té dues torres, guaites del seu mural antic;
tiene dos torres, miradores de su mural antiguo;

i, gos de pressa vora son amo, la Drassana
y perro de presa cerca de su amo, la Atarazana

que per bordar s'aixeca quan trona Montjuïc. 120 [6]
que para ladrar se alza cuando truena Montjuïch.



Pla amunt se veu Pedralbes, on és la canticela
Pana arriba se ve Pedralbes, donde está la canticela

dels àngels de la terra pel cel aletejant;
de los ángeles de la tierra por el cielo aleteando;

i de Marbella vora l'espill, la Ciutadella,
y de Marbella cerca del espejo, la Ciudadela,

per fer de jardinera ses armes trossejant.
para hacer de jardinera sus armas troceando.



Té a un cap Sant Pau, a l'altre Sant Pere de les Püelles, 125
Tiene en un extremo a San Pablo, en el otro a San Pedro de las Puelles,

Santa Maria, estrella del mar, i la del Pi;
Santa María, estrella del mar, y la del Pino;

i entre eixes flors li naixen de l' art gentils poncelles:
y entre esas flores le nacen del arte gentiles capullos:

jamai tanta florida s'es vista en son jardí!
jamás tanta florida se ha visto en su jardín!



Més ai! Com entre els arbres del bosc la fulla d'heura,
Más ay! Como entre los árboles del bosque la hoja de hiedra,

lo cor s'aferra als temples i monuments més vells, 130
el corazón se aferra a los templos y monumentos más viejos,

i, en hores de misteri, d'amats records s'hi abeura,
y, en horas de misterio, de amados recuerdos se embebe,

sentint-los com conversen y conversant amb ells.
oyéndolos como conversan y conversando con ellos.



De Sant Miquel, oh temple, que els Àngels construiren,
De San Miguel, oh templo, que los ängeles construyeran,

anys ha que jaus en terra dels homes oblidat,
años hace, que yaces en tierra de los hombres olvidado,

i encara apar que et cerquen i de dolor sospiren 135
y aún parece que te buscan y de dolor suspiran

los gòtics sants de pedra de casa la Ciutat!
los góticos santos de piedra de casa la Ciudad!



Ja que han perdut per sempre tan dolça companyia,
Ya que han perdido para siempre tan dulce compañía,

vegéssen cara a cara Sant Just i Sant Pastor;
viesen cara a cara a San Justo y San Pastor,

Santa Àgata en sa hermosa capella somriuria;
Santa Ágata en su hermosa capilla sonreiría;

en cel i en terra els àngels se tenen tant amor! 140
en el cielo y en la tierra los ángeles se tienen tanto amor!



Sant Jordi de l'Audiència vol veure Santa Clara;
Sant Jordi de la Audiencia quiere ver a Santa Clara;

l'antic Palau dels Comtes enyora el del Consell.
el antiguo Palacio de los Condes, añora el del Consejo.

 Oh! atèrra eixa cortina de cases que separa
¡Oh! corre esa cortina de casas que separa

l'estàua de Don Jaume del seu real Tinell.
la estatua de Don Jaume de su real Tinell.



En mig d'aqueixa plaça, que no tindrà segona, 145
En medio de esa plaza, que no tendrá segunda,

les tres Columnes d'Hèrcules quan mira el  viatger,
las tres Columnas de Hércules cuando mira el viajero,

creurà veure les Gràcies per fer-te de corona,
creerá ver las Gracias para servirte de corona,

de braços enllaçades, dansant en ton verger. [7]
de brazos enlazadas, danzando en tu vergel.



Aplíca a tos nous barris aqueix immens escaire,
Aplica a tus nueve barrios esta inmensa escuadra,

que en restaurar-te Amilcar, Barcino te deixà;
que al restaurarte Amilcar, Barcino te dejó;

per eix gran pòrtic deixà passar la llum i l'aire;
por ese gran pórtico dejó pasar la luz y el aire;

la Creu res ha de témer d'un trípode pagà.
la Cruz nada ha de temer de un trípode pagano.



La Creu que allí Sant Jaume plantava ha vint centúries,
La Cruz que allí Sant Jaume plantaba, tiene veinte siglos,

domina com un cedre los arbres del pais;
domina como un cedro los árboles del país;

té nius i fruits de vida, murmuris i cantúries, 155
tiene nidos y frutos de vida, murmullos y cantares,

més pur tornant al Táber son hort del Paradís (3).
más puro volviendo al Táber su huerto del Paraíso



Amb son mantell de pedra nuat amb gòtics llaços
Con su manto de piedra anudado con góticos lazos

l' abriga, alçant als núvols sos campanars la Seu,
la abriga, alzando a las nubes sus campanarios la Seu,

i com si fos Don Jaume que aixeca al cel los braços,
y como si fuera Don Jaume que alza al cielo los brazos,

apar que se'n esbombe sa tronadora veu: 160
parece que se derrumbe su atronadora voz:



-Avant, ciutat dels Comtes, de riu a riu ja estesa,
-Adelante,  ciudad de los Condes, de rio a rio estendida

avant, fins on  empenya ta nau l'Omnipotent:
adelante, hasta donde empuje tu nave el Omnipotente:


t'han presa la corona, la mar no te l'han presa;
te han quitado la corona, la mar no te la han quitado;

del mar ets reina encara, ton ceptre es lo trident.
del mar reina eres aún, tu cetro es el tridente.



La mar, un dia esclava del teu poder, te crida, 165
La mar, un dia esclava de tu poder, te grita,

com dos portells obrint-te Suez i Panamà:
como dos portales abriéndote Suez y Panamá:

quiscun amb tota una India rienta te convida,
quien con toda una India sonriente te convida,

amb l'Àssia, les Amèriques, la terra i l'Occeà.
con Asia, las Américas, la tierra y el Oceano.



La mar no te l'han presa, ni el pla, ni la muntanya
La mar no te la han quitado, ni la plana, ni la montaña

que s'alça a tes espatlles per fer-te de mantell, 170
que se alza en tus hombros para servirte de manto,

ni eix cel que fora un dia ma tenda de campanya,
ni ese cielo que fuera un día mi tienda de campaña,

ni eix sol que fora un dia far del meu vaixell;
ni ese sol que fuera un dia faro de mi barco;



ni el geni, aqueixa estrella que et guia, ni eixes ales,
ni el genio, aquella estrella que te guía, ni esas alas,

l'industria i l'art, penyores d'un bell esdevenir,
la industria y el arte, prendas de un bello porvenir.

ni aqueixa dolça flaire de caritat que exhales, 175
ni aquella dulce aroma de caridad que exhalas,

ni aqueixa fe... i un poble que creu no pot morir. [8]
ni aquella fe... y un pueblo que cree no puede morir.



Ton cel té encara totes ses flors diamantines;
Tu cielo tiene aún todas sus flores diamantinas;

la pàtria té sos hèrois, ses lires los amors:
la patria tiene sus héroes, sus liras los amores:

Clemència Isaura encara de roses i englantines
Clementina Ysaura aún de rosas y englantinas

fa cada primavera present els Trobadors. 180
hace presente cada primavera a los Trobadores.



Lo teu present esplèndit es de nous temps aurora;
Tu expléndido presente es de los nuevos tiempos aurora;

tot somniant fulleja lo llibre del passat;
soñando, hojea el libro del pasado;

treballa, pensa, lluita, més creu, espera i ora.
trabaja, piensa, lucha, pero cree, espera y ora.

Qui enfonça o alça els pobles és Déu, que els ha creat.-
Quien hunde o alza los pueblos es Dios que los ha creado.-






té nius i fruits de vida, murmuris i cantúries, 155
tiene nidos y frutos de vida, murmullos y cantares,

més pur tornant al Táber son hort del Paradís (3).
más puro volviendo al Táber su huerto del Paraíso.



Amb son mantell de pedra nuat amb gòtics llaços
Con su manto de piedra anudado con góticos lazos

l' abriga, alçant als núvols sos campanars la Seu,
la abriga, alzando a las nubes sus campanarios la Seu,

y com si fos Don Jaume que aixeca al cel los brassos,
y como si fuera Don Jaume que alza al cielo los brazos,

apar que se'n esbombe sa tronadora veu: 160
parece que se derrumbe su atronadora voz:



-Avant, ciutat dels Comtes, de riu á riu ja estesa,
Adelante, ciudad de los Condes, de rio a rio extendida,

avant, fins hont empenga ta nau l'Omnipotent:
adelante, hasta donde empuje tu nave el Omnipotente:

t'han presa la corona, la mar no te l'han presa;
te han quitado la corona, la mar no te la han quitado;

del mar ets reyna encara, ton ceptre es lo trident.
del mar reina eres aún, tu cetro es el tridente.



La mar, un dia esclava del teu poder, te crida, 165
La mar, un dia esclava de tu poder, te grita,

com dos portells obrint-te Suez y Panamá:
como dos portales abriéndote Suez y Panamá:

quiscun ab tota una India rienta te convida,
el cual con toda una sonriente India te convida,

amb l'Àssia, les Amèriques, la terra I l'Occeà.
con Asia, las Américas, la tierra y el Oceano.



La mar no te l'han presa, ni el pla, ni la muntanya
La mar no te la han quitado, ni la plana, ni la montaña

que s'alça a tes espatlles per fer-te de mantell, 170
que se alza a tus hombros para hacerte de manto,

ni eix cel que fora un dia ma tenda de campanya,
ni ese cielo que fue un dia mi tienda de campaña,

ni eix sol que fora un dia far del meu vaixell;
ni ese sol que fu un dia faro de mi barco.



ni el geni, aqueixa estrella que et guía, ni eixes ales,
ni el genio, aquella estrella que te guía, ni esas alas,

l'industria i l'art, penyores d'un bell esdevenir,
la industria y el arte, prendas de un bello porvenir,

ni aqueixa dolça flaire de caritat que exhales, 175
ni este dulce aroma de caridad que exhalas,

ni aqueixa fe... i un poble que creu no pot morir.
ni esta fe... y un pueblo que cree no puede morir.[8]



Ton cel té encara totes ses flors diamantines;
Tu cielo tiene aún todas sus diamantinas flores;

la pàtria té sos hèrois, ses lires los amors:
la patria tiene sus héroes, sus liras los amores:

Clemència Isaura encara de roses y englantines
Clemencia Ysaura aún de rosas y englantinas

fa cada primavera present els Trobadors. 180
hace cada primavera presente a los Trobadores.



Lo teu present esplèndit es de nous temps aurora;
Tu expléndido presente, es de los nuevos tiempos aurora;

tot somniant fulleja lo llibre del passat;
soñando, va hojeando el libro del pasado;

treballa, pensa, lluita, més creu, espera i ora.
trabaja, piensa, lucha, pero cree, espera y ora.

Qui enfonça o alça els pobles és Déu, que els ha creat.-
Quien hunde y alza los pueblos, es Dios que los creó.

9 comentaris:

Balovega ha dit...

Hola buenas noches Clariana..

Cuando te miro en la falda de Montjuich sentada, ODA A BARCELONA.

Me parece verte en los brazos del gigantesco Alcídes, que por proteger a la hija de su costado nacida, transformándose en sierra se hubiese quedado aquí.

Y al ver que siempre sacas rocas de sus montañas, para tu caserío que crece cual árbol en sazón, parece que le diga a las olas y el cielo ya las montañas:

-Miradla; carne de mi carne y ya tan mayor!

Una maravilla Clariana, me ha costado traducirlo, pero lo he conseguido... precioso...

Un abrazo y feliz día

aapayés ha dit...

Que decirte un poema excelente es un canto..

Te dejo mi abrazo
Y mis saludos fraternos de siempre..

mangeles ha dit...

Jooo...casi no llego hasta aquí...ha sido como una de las primeras veces que cogí el metro en Madrid. Era una estación llamada Guzmán el Bueno...y había que bajar escaleras, y escaleras, y escaleras...y más escaleras....y luego más....

Cuando me preguntaron en casa que tal mi viaje a Madrid....dije ...¡pues menos mal que el Guzmán era Bueno, que si llega a ser Malo, no sé donde nos bajan.....¡¡¡

Besos guapa...

mangeles ha dit...

Aquí estoy otra vez...y esta si lo he podido entender ejjeje...

Gracias amiga.Es todo un "romance"..más que un poema.

BESOS y ánimos.

Pd.: Es buenisimo para aprender catalán...

Balovega ha dit...

HOla Clariana, no tenía ni idea y de lo verdad lo siento, si necesitas cualquier cosa, no dudes en ponerte en contacto conmigo, creo que tienes mi teléfono y correo.

Un beso muy muy grande amiga, Yoel/Balo

PACO HIDALGO ha dit...

Gracias nuevamente, Mª Angeles, por pasar nuevamente por ArteTorreherberos y por esas palabras de ánimo; aunque no se si me presentaré. Soy un poco pudoroso para esas cosas, además, el blog lleva poco tiempo y está en proceso de consolidación. Saludos. Paco

YOel Almaguer ha dit...

Hola Clariana..
Hubiera querido que una vez más comentar en tu blog hubiera sido por motivos artísticos, pero siento muchísimo que no sea por ello...

Nuestro más profundo pesar y mucho ánimo de nuestra parte. Sabes que tienes dos amigos por aquí para lo que necesites.

Un gran saludo

clariana ha dit...

Estoy muy agradecida a tod@ vosotr@s mis amig@s, por vuestras amables palabras y sincera amistad. Esperando poder seguir comunicándome con vosotr@s mucho tiempo, un abrazo.

Julia ha dit...

Hola, siento en tu entrada que sigues triste, no dudes en escribirme, estoy contigo. Precioso poema.
Un abrazo fuerte.