SEBASTIÀ JUNYENT SANS. Pintor modernista català. Barcelona 1865-1908

Oli sobre tela pintat l’any 1889 i que porta per títol “CLOROSI”, una mena d’anèmia pròpia de l’adolescència que es manifesta pel color groc de la pell.

Zíngara

Medium oil on canvas
Size 21.7 x 16.1 in. / 55 x 41 cm.

JOVEN PENSATIVA, CON UNA VISTA DE VENECIA AL FONDO. Con marco de época en "pastiglia". Óleo sobre lienzo. 30 x 43 cm

RESIGNACIÓ. öleo sobre lienzo. 47 x 34 cm

AUTORETRATO DE SEBASTIÀ JUNYENT SANS.

PAISAJE URBANO.

"ÁRABE."

RETRATO DE SEBASTIÀ JUNYENT SANS, REALIZADO POR PABLO PICASSO, PERÍODO AZUL.  Óleo, 73 x 60 cm.
FUENTE:  WIKIPAINTINGS.

FUENTES DE LOS OTROS CUADROS: "MAESTROS ESPAÑOLES DEL RETRATO".
RENAAP. COM Exposición de Dibujos on line.

Un dels artistes més influents en el nostre Modernisme, no sols per la seva pintura sino per les seves importants crítiques d'art a la revista modernista "Joventut" i a "La Renaixença". Era home de sòlida formació, assolida a l'Escola de Belles Arts de Barcelona (Llotja), a París i a Itàlia. Gràcies a la monografia que li ha dedicat Fontbona, coneixem millor aquest important personatge de l'època estudiada, del qual hi havia poquíssima bibliografia. Es tracta d'un home intel.ligent, amb idees artístiques i estètiques que ofereixen veritable interès, que van tenir sens dubte un cert pes per al seu temps (és molt interessant al respecte, la seva possible influència en la formació del pensament d'Eugeni d'Ors, com suggereix Fontbona).
Si un retret se li pot fer a Junyent és el de la seva coneguda inestabilitat, que li feia cercar contínuament nous camins en la pintura, sense acabar de fixar-se en cap sentit, per bé que no deixava de tenir raó el crític Opisso quan deia que el pintor conreava tots els gèneres perquè podia, gràcies al seu domini de la tècnica.
Potser aquest defecte i certes estranyes idees utòpiques es devien en part a la diversitat d'influències exòtiques que rebé, característiques del període modernista en general, com hem dit al principi d'aquest treball, però en part també a la seva pròpia constitució psíquica, que el va empènyer a un creixent pessimisme, agreujat per la mort del seu fill, i a la bogeria a la fi de la seva vida. Ja hem vist que no és l'únic que va patir aquestes malalties, dintre del confús panorama de contradiccions d'aquella època i del seu art.
La pintura de Sebastià Junyent, que va començar amb un cert naturalisme, va passar aviat a ser plenament modernista-simbolista. D'aquesta època són alguns dels seus quadres més coneguts (Clorosis, Ave Maria). Més endavant va buscar nous temes, de vegades d'éssers marginats, sempre amb profunda melangia, i en aquest sentit pot haver influït, com s'ha dit sobre el seu amic Picasso, amb el qual va compartir un estudi a Barcelona i va acompanyar a París.
Fou també un bon paisatgista, un gran catalanista i, en fi, un fidel representant del seu temps i de l'art modernista, del qual va compartir el característic polifacetisme de molts dels seus artistes: a més de ser figura destacada de la pintura i la crítica, fou important com a cartellista, enquadernador i sobretot com a dissenyador de mobles.

TRADUCCIÓN AL CASTELLANO.

Uno de los artistas más influyentes en nuestro Modernismo, no sólo por su pintura sino por sus importantes críticas de arte en la revista modernista "Joventut" y en "La Renaixença". Era, hombre de sólida formación, alcanzada en la Escuela de Bellas Artes de Barcelona (Llotja), en París y en Italia. Gracias a la monografía que le ha dedicado Fontbona conocemos mejor a este importante personaje de la época estudiada, del cual había poquísima bibliografía.
Se trata de un hombre inteligente, con ideas artísticas y estéticas que ofrecen verdadero interés y que sin duda tuvieron gran peso para su tiempo. (Es muy interesante al respecto, su posible influencia en la formación del pensamiento de Eugeni d'Ors, como sugiere Fontbona.)
Si algún reproche se le puede hacer a Junyent es el de su conocida inestabilidad, que le hacía buscar contínuamente nuevos caminos en la pintura, sin acabar de fijarse en ningún sentido, aunque no dejaba de tener razón el crítico Opisso, cuando decía que el pintor cultivaba todos los géneros porque podía, gracias a su dominio de la técnica.
Quizás este defecto y ciertas extrañas ideas utópicas se debían en parte, a la diversidad de influencias exóticas que recibió, características del período modernista en general, como hemos dicho al principio de este trabajo, pero en parte también, a su propia constitución psíquica que lo empujó a un creciente pesimismo, agravado por la muerte de su hijo y a la locura al final de su vida. Ya hemos visto que no es el único en padecer estas enfermedades dentro del confuso panorama de contradicciones de aquella época y de su arte.
La pintura de Sebastià Junyent con un cierto naturalismo, pronto pasó a ser plenamente modernista-simbolista. De esta época son algunos de sus cuadros más conocidos (Clorosis, Ave María.) Más adelante buscó nuevos temas, a veces de seres marginados, siempre con profunda melancolía, y en este sentido puede haber influido, como se ha dicho sobre su amigo Picasso, con el cual compartió un estudio en Barcelona y acompañó a París.
Fue también un buen paisajista, un gran catalanista, y en fin, un fiel representante de su tiempo y del arte modernista, del cual compartió el característico polifacetismo de muchos de sus artistas: además de ser figura destacada de la pintura y la crítica, fue importante como cartelista, encuadernador y sobretodo como deiseñador de muebles.